Categoría: Restaurant de cuina Andorrana, Mediterrània, Internacional i Espanyola plats elaborats amb el saber fer de les antigues receptes de la millor cuina de muntanya

Caldo gallego, lacón con grelos, marisco, filloas… Podría pensarse que, a priori, muchos de los alimentos habituales de la dieta que se consume en Galicia y en el norte de Portugal no se consideran saludables. Sin embargo, el proyecto Galiat, premiado por la AECOSAN, adelanta un prometedor estudio científico cuyos datos preliminares apuntan que la denominada dieta atlántica consigue reducir la grasa y el colesterol.

Dirigido por la doctora María del Mar Calvo, facultativa especialista en análisis clínicos del Hospital Clínico de Santiago de Compostela, explica que esta dieta se basa en hortalizas, verduras y legumbres locales complementadas por frutas, pescados y crustáceos, con consumo moderado de carne de ternera, de cerdo y huevos. Se diferencia de la meditérranea, difundida ya por todo el mundo, en el consumo diario de lácteos y los mariscos, y comparte con ella las hortalizas, el aceite de oliva y las verduras.

La iniciativa del ensayo clínico surgió por un trabajo de la delegación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en Pontevedra, que investigaba moléculas funcionales en productos autóctonos gallegos como las berzas, los grelos, las nabizas, los mirabeles (una variedad de ciruela), distintos tipos de vino, queso típico gallego, las habas o mejillones de la ría.

Sí, una macedònia de fruites, també és una recepta tradicional.
Com feu tots vosaltres, a l’estiu, a les macedònies hi poso tota mena de fruita (pinya, meló, síndria, kiwi, préssec… Etc.) però en aquesta concreta d’avui he volgut representar la macedònia per excel·lència, la que només dur maduixa, plàtan, poma, pera, taronja i un litxi com a decoració.
I res més.
És la recepta número 646 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sempre entra bé una macedònia de fruita, tinguis l’edat que tinguis i sigui el dia que sigui.
A mi la fruita m’agrada molt però penso que n’hauríem de menjar més.

La Carxofa als Països Catalans és molt conreada a l’horta del delta del Llobregat, a la vora de Barcelona, al Maresme, al delta de l’Ebre, a Benicarló (amb D.O.) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia on hi ha una varietat amb espines molt coneguda i apreciada que es produeix a Sardenya, però no és gaire coneguda mundialment. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença.
Les carxofes es poden menjar crues o cuites depenent del gust i de la zona. Poden ser el plat central o es poden servir com a acompanyament. A la brasa o al forn són les maneres més senzilles de preparar aquesta hortalissa, car conserven tot el gust. Igualment són molt bones simplement bullides o al vapor amb un raig d’oli d’oliva, allioli o salsa vinagreta segons els gustos.
De formes més elaborades es preparen fregides, arrebossades o no, per acompanyar altres plats, carns o peixos. Són molt apreciades també com a ingredient d’arrossos i estofats o truita.

Mira quina pinta té el nostre brownie casolà. És una delícia que pots menjar-te després de les costelles de corder fetes a la brasa de llenya d’alzina. Nyam!

A Borda Xixerella Restaurant fem la cua de bou guisada amb patates fregides a casa. La cua de bou és una part de l’animal amb escassa part carnosa però és deliciosa per a estofats i guisats.
La cua de bou es caracteritza pel seu gust intens i el seu aroma. És una carn gelatinosa i molt saborosa.
És un aliment molt sa i equilibrat. Les seves propietats nutritives són molt remarcables. Hi destaca la gran quantitat de proteïnes i vitamines, sobretot del grup B i els minerals com el fòsfor, el ferro i la calç.

La cuina andorrana t’apropa sens dubte a les aromes i els sabors de muntanya. Prova els productes de temporada que només podràs degustar en un moment concret de l’any, com ara els bolets, les verdures d’hivern, els embotits, etc.

Primer, però, t’explicarem quins són els plats andorrans més tradicionals:

L’escudella és un plat de cullera fet a base de verdures de temporada i carn de porc. Un plat tradicional que sol servir-se a l’hivern i en actes populars. Durant el Nadal, la pots degustar amb pasta en un plat que anomenem sopa de galets o sopa grossa.

El trinxat de muntanya és un plat tradicional dels Pirineus fet a base de col d’hivern, patata, alls i cansalada.

Els canelons a l’andorrana són una variant de la recepta catalana que barreja carn de xai, porc i gallina en uns rotlles de pasta que s’acompanyen amb beixamel.

La carn de caça s’integra en uns plats que trobaràs a l’inici de la temporada de caça, com ara el civet de llebre o senglar. Generalment, se serveix en estofat amb verdures i bolets. I, amb l’arribada de la temporada de pesca, podràs degustar la truita a l’andorrana, saltada amb ametlles i pernil.

El bacallà solia ser un plat principal, com ara els arengs o el congre, peixos que arribaven a les zones de muntanya gràcies a la seva conservació a base de sal. Avui pots degustar el bacallà gratinat amb allioli, que és la forma més tradicional de menjar-lo.

El d’avui és un plat típic de mar i muntanya “Sèpia amb mandonguilles” també es podria dir “Mandonguilles amb sèpia”. Aquesta és una barreja de peix i carn, molt típica a la nostra cuina des d’antic, i una aportació màgica a la gastronomia de la cuina catalana, sense dubte.
De les mandonguilles ja es parla al llibre d’Apici en els receptaris medievals catalans.
La sèpia és un producte molt estimat per la cuina de Catalana, estofada, a la planxa, fregida amb all i julivert, amb arròs, estofada amb cua de bou i sèpia ofegada amb ceba i vi blanc. Aquest últim plat era típic de restaurants i fondes de Barcelona, tal com ens explica el genial Vázquez Montalvan, parlant del seu restaurant favorit Casa Leopoldo, al barri del Raval.
Nosaltres seguim les receptes de les nostres àvies Andorranes i Catalanes; a l’hora de fer les mandonguilles, la carn l’amanim amb els alls, el julivert, la sal i el pebre el dia abans, i ho deixem tota la nit a la nevera. L’endemà afegim el pa remullat amb llet i els ous.
Les nostres mandonguilles les fem grosses, no m’agraden les mandonguilles petites, ja que per mi queden seques de dintre.

L’arròs és un ingredient universal que permet múltiples formats, i tots boníssims! T’expliquem com fer un bon arròs de muntanya:

Ingredients (per a 6 persones)

6 tasses d’arròs
14 tasses d’aigua o brou
½ conill
½ pollastre
¼ de kg de costella de porc
200 g de pèsols
100 g de carreroles seques
2 cebes
4 tomàquets
4 alls
2 fulles de llorer
1 pebrot verd
1 ramat de julivert
Oli, sal i pebre negre
Preparació:

En una cassola de fang amb oli, enrossiu-hi totes les carns tallades a trossos i salpebrades
Afegiu-hi la ceba tallada fina, dos alls picats i deixeu-ho coure lentament fins que la ceba sigui ben daurada. Tot seguit, afegiu-hi el pebrot tallat a daus petits, el tomàquet ratllat, les fulles de llorer i un pols de sal i pebre. Deixeu-ho coure lentament, anant-ho remenant de tant en tant fins que obtingueu un sofregit molt concentrat.
Tireu-hi l’arròs i feu-li donar uns tombs; tot seguit mulleu-ho amb l’aigua o brou bullent I afegiu-hi els pèsols i deixeu-ho coure uns 15 minuts aproximadament.
Uns 5 minuts abans de treure’l del foc, tireu-hi la picada d’all i julivert.
Cal que tingueu present que la cassola de fang, un cop apartada del foc, segueix la cocció durant uns minuts.

En invierno y en verano, los arroces cobran protagonismo. De las múltiples formas en las que puede cocinarse, la paella es la protagonista de estos meses, tanto en la costa como en el interior. Pero si no se tiene mucho tiempo y se quiere probar algo diferente, una buena opción es elaborar un buen risotto de setas, la forma más común de cocinar el arroz en Italia.