Categoría: Restaurant de cuina Andorrana, Mediterrània, Internacional i Espanyola plats elaborats amb el saber fer de les antigues receptes de la millor cuina de muntanya

Sens dubte un dels talls favorits per als amants de la carn és el Tomahawk. Aquesta delícia culinària manté una gran qualitat que pot satisfer els paladars més refinats. Dit tall es tracta d’una peça de carn que conserva el seu os, la qual cosa li atorga una estètica inigualable i un gust especial. A més, de ser el lateral de les costelles de l’animal, té la combinació perfecta de greix intramuscular i carn magra, fent-lo un tall summament sucós i suau.
Gràcies a aquests atributs el Tomahawk ha adquirit fama mundial per a aquells que gaudeixen dels talls fins, delicats i saborosos. Es recomana compartir el tall amb una altra persona, ja que la seva mida i pes el fan ideal per més d’un comensal.
Per poder gaudir d’una peça d’aquest calibre, és important visitar un lloc que es distingeixi per als seus talls de carn prèmium com la nostra Borda típica Xixerella. On podreu menjar un bon o el millor Tomahawk d’Andorra.

Una amanida de xicoies a taula ens anuncia que l’hivern ja ha quedat enrere. Demana-la al nostre restaurant quan arriba la primavera.

La xicoia és una planta coneguda amb una munió de noms diferents depenent de la contrada, com ara pixallits, dent de lleó, apagallums, bufallums, coscollera, lletsó d’ase, pixacà, queixals de vella, cama roja, llumenetes, lletissó de ruc o xicoira de burro. Originària de les zones temperades d’Euràsia, ha esdevingut una espècie comuna arreu d’Europa i molt apreciada culinàriament. És resistent i creix als vorals de camins, els marges dels boscos i també a prats, erms i camps.

A Andorra i a les contrades veïnes del Pirineu català es cull bàsicament per fer-ne amanida. A casa nostra, és el plat típic de la parròquia de Canillo, encara que la podràs degustar en restaurants i bordes tradicionals de tota la nostra geografia.

Arribada la primavera, quan es fonen les neus i comencen a aparèixer les primeres plantes, és el moment ideal per a collir xicoies. De fet, encara que a casa nostra no sigui el cas, la planta sencera és comestible. Les arrels, que són amargues, es poden menjar crues o bullides, d’aperitiu o acompanyament. Als països eslaus, les poncelles es mengen i es conserven amb vinagre; o en sal, com a Sicília. I a Occitània es fregeixen amb oli d’oliva per fer-ne una truita. Les seves flors (margarides grogues, que aquí anomenem pixallits), per la seva part, són la base de diferents licors, en diverses àrees agrícoles europees.

A més de ser comestible i com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una herba, la xicoia també té propietats terapèutiques, i s’ha usat com a planta medicinal des de l’antiguitat. En aquest àmbit és més coneguda com a dent de lleó. Baixa en greixos, proteïnes i calories, aporta vitamines com la provitamina A, vitamina B1, B2, C i E; a més de sals minerals com ara calci, sodi, potassi, fòsfor, magnesi i ferro, entre d’altres.

https://visitandorra.com/ca/productes-autoctons/receptes-d-andorra/amanida-de-xicoies/

TOMAHAWK DE VACA MADURADA A LA GRAELLA SERVIT EN UNA PISSARRA – A LA PEDRA

Tomahawk de Vaca Madurada a la Parrilla

Tomahawk de Vaca Madurada de Central de Carnes de Grupo Norteños, posiblemente los mejores Tomahawks de Europa.

Somos trayectoria. Hace más de cuatro décadas, tres asturianos infatigables, comprometidos y con un sueño en común comenzaban la historia de Grupo Norteños.
Somos confianza. Creemos en la excelencia de nuestra carne, no solo garantizando la selección de nuestros productos sino la constancia en la calidad y en el sabor.
Somos Bienestar animal. Nuestro ganado crece en total libertad con una alimentación 100% natural, basada en grano y pasto

Qué es un chuletón madurado de vaca gallega. Madurar un chuletón es el arte de crear carne excepcionalmente tierna.
Para que todos nos entendamos, digamos que madurar un chuletón es el arte de crear carne excepcionalmente tierna, mediante un proceso que utiliza sus enzimas naturales que, con el tiempo, la ablandan lentamente e intensifican su sabor.

El mejor pulpo de Galicia no se prueba al borde de los agrestes acantilados de las Rías Altas, ni en los mercados de Vigo, sino a más de 1.149 kilómetros de la capital compostelana, y a 1.150 kilómetros del punto más cercano del océano. En ERTS en la Borda Xixerella se cuece pulpo en las mejores ollas de nuestra cocina, platos, tijeras, pinchos, aceitera y pimentón–, para que el vapor inunde El Restaurant Borda Xixerella.

Para encontrar una explicación hay que volver al siglo XII y a un monasterio ourensano, Santa María de Oseira, al que un noble dejó en herencia el coto de Marín (unas tierras de Pontevedra). Desde allí, los monjes cistercienses recibían el diezmo no solo en riquezas capitales, sino también con carne y pescado. En el siglo XVI, debido al tiempo de Cuaresma, el precio del pescado baja, y en el puerto de Marín comienza a transportarse el pulpo. Seco y barato, se convirtió también en material de pago común.

El oficio de pulpeiro no llega hasta el siglo XVII. Se traslada la feria comercial de Cea a tierras más cercanas al monasterio, en las orillas del río Arenteiro. Los monjes recibían tanto pulpo de Marín que deciden sacarlo a la venta. Los descendientes de la parroquia de Arcos son los que vieron cómo en 1964 se celebra la primera fiesta del pulpo. Hoy, las pulpeiras –porque ellas son mayoría– son muy valoradas en la gastronomía tanto local como nacional.

El xai de Pasqua, un clàssic de la cuina mediterrània a la Borda Xixerella.
El consum d’aquest animal per primavera està relacionat a la tradició religiosa i a la qualitat de la seva carn, perquè durant aquests mesos és més melosa i suau.

De vegades hi ha receptes que no necessiten disfresses ni salses especials perquè si es té un bon producte, el plat brilla sol. Aquest és el cas del xai de Pasqua. Una cabeça d’alls, una mica de conyac, oli d’oliva i mel són els ingredients necessaris per dotar de sabor aquesta recepta.

El Costumari Català, l’obra cabdal del gran folklorista Joan Amades, explica que antigament per Pasqua ja hi havia el costum de menjar anyell. Aquest animal està estretament vinculat a les religions, ja que a moltes cultures se sacrifica en honor a les seves divinitats, com és la musulmana, que celebra el Dia del Gran Sacrifici. Durant aquest dia es mata un xai per família com a tribut. És per això que l’anyell és un plat gastronòmic estretament lligat amb els actes religiosos.

Se sap que la matança del xai també estava relacionada amb la nostra cultura i amb tots els pobles de la mediterrània. De fet, a l’Èxode, Jahvè institueix la Pasqua i diu a Moisès i Aaron que en aquest dia la comunitat d’Israel mengi carn rostida de xai o de cabrit. Però amb els anys la tradició de menjar xai a Catalunya ha anat desapareixent.

«No solo de pan vive el hombre» Patrón Reposado Tequila, 700 ml

Tequila madurado al menos dos meses para lograr un sabor suave con un dejo de roble.
Aroma a roble, ligeramente a agave fresca con indicios de cítricos.
Sabor suave y dulce. Excelente equilibrio de agave fresca y notas frutales, cítricos y miel.
Consumo solo o mezclado con ingredientes de alta calidad. Ideal para excelentes margaritas «ultra prémium».
Color tinte ámbar claro.

Amb aquest llamàntol blau de Galícia podem fer molts plats al gust un d’ells és el magnífic arròs melós de llamàntol del nostre xef a la Borda Xixerella.