El secreto ibérico es una pieza que está en la parte interna del lomo junto a la maza de la paleta, entre el tocino, en lo que sería la axila del cerdo. En algunas zonas del sur se le denomina “lomito”. Es una carne que acumula grasa infiltrada en la masa muscular, creando un veteado blanco que le proporciona una textura y un sabor excepcional.
El secreto ibérico es un verdadero manjar, aunque su carne nunca se consideró de mucha calidad en Extremadura y Andalucía, a pesar de ser gustosa y de grasa bien infiltrada.
En la actualidad es una de las partes del cerdo más valoradas, y por lo tanto más caras. Más aun por lo escaso del producto, ya que de un cerdo grande apenas salen un par de piezas de reducido tamaño. El hecho de tal cambio en la apreciación de esta parte del cerdo se debe a que prestigiosos cocineros hayan reparado en ella y aseguren que el secreto es una de las mejores carnes del cerdo ibérico.
La mejor manera de cocinar el secreto ibérico es asándolo, a la parrilla o en barbacoa, simplemente añadiéndole sal gorda. No requiere de especias, en todo caso pimienta negra, romero fresco o tomillo. Es una carne que, al tener bastante grasa veteada e infiltrada en la pieza, resulta muy sabrosa y jugosa, por lo que requiere pocos añadidos.
«Lasagna» d’albergínies amb crema de tòfona negra. Les tòfones són conegudes i apreciades des de l’Edat Antiga pel seu profund aroma i el seu gran sabor, potencien qualsevol mena de plat senzill o més elaborat. Per cuinar amb tòfona se n’utilitza poca quantitat, així doncs el seu alt preu no ha de ser un inconvenient a l’hora de fer un bon plat a preu raonable. La trufa fresca es conserva 10 dies a la nevera, però vostè a casa seva la pot congelar i anar utilitzant al llarg de l’any per exhibir-la en delicades i exquisides receptes.
Sempre m’ha agradat el formatge de cabra. És molt suau i la combinació fred-calent a l’amanida és molt gustosa. També és important no abusar-ne. Amb un tall de formatge de cabra per persona en una amanida és més que suficient perquè si no t’embafa. Millor que en falti que no que en sobri perquè si no us en cansareu.
Per dinar i sopar. A la Borda Xixerella ens llevem cada dia de l’any ben aviat, per preparar els millors dinars al nostre Restaurant. També fem plats amb les receptes més especials de les nostres àvies, donant un toc de modernitat a la cuina més tradicional. Cuinem de forma casolana tots els productes de la terra i ens centrem especialment en la cuina Andorrana i Mediterrània, amb receptes tradicionals del nostre País, com el trinxat. Cada dinar o sopar a Borda Xixerella és especial. Procurem que cada visita al nostre restaurant sigui única i que pugueu gaudir de la cuina casolana en un ambient tranquil i acollidor, acompanyats per professionals del nostre equip que us rebran de forma càlida i familiar.
¿Por qué son tan especiales las Copas Riedel? ¿Cómo influye el diseño y la tecnología en la degustación de un buen vino? ¿Cómo puede haber copas para cierto varietal?
Todo entusiasta o conocedor sabe la importancia de la copa para disfrutar de un buen vino. Para degustar en nariz, el tamaño del cuello es fundamental; en boca, la porosidad del cristal ayuda a la oxigenación y la forma conduce el vino a la sección de la lengua que mejor la va a apreciar. Para el uso, la resistencia del cristal asegura mayor durabilidad.
Borda Xixerella cuida todos los detalles, desde las copas a las sillas, buscando la comodidad y la calidad en todo lo que usamos en nuestro Restaurante.
Plats típics de la parròquia d’Andorra la Vella, segons el Govern andorrà, són l’all-i-oli de codony, l’ànec amb pera d’hivern, el cabrit al forn amb picada de fruits secs, civet de porc fer, la coca masegada, l’escarola amb pedrers d’ànec confitat i bolets, l’escudella de pagès o barrejada, els espinacs amb panses i pinyons, la melmelada de móres, les murgues farcides amb carn de porc, i el més conegut i preuat, la truita de riu a l’andorrana; per a beure, el vi calent i cremat; alguns dels plats són ben habituals a comarques de muntanya de Catalunya, com el trinxat, els caragols a la llauna, l’arròs amb bolets, brossat i l’arròs de muntanya.
De la parròquia de Canillo és típica l’amanida de xicoies.
Altres plats típics d’Andorra en general són el conill amb tomàquet i el xai rostit.
La gastronomia d’Andorra tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina andorrana. La cuina d’Andorra té característiques força semblants amb els veïns de la Cerdanya i l’Alt Urgell, sobretot aquesta última amb qui té força lligams culturalment.
La gastronomia del Principat és principalment catalana, tot i que ha adoptat també altres elements de les cuines francesa i italiana, com ara el costum d’emprar salses amb el peix i la carn, i l’ús de pasta.
La cuina d’Andorra és marcada per la seva naturalesa de valls muntanyenques, tradicionalment caracteritzada per l’auto subsistència de les economies locals. Per aquesta raó la cuina està composta per la cansalada, el peix, la carn – conill, cabrit i xai – les verdures, els cereals i els fruits del bosc, o plats com el trinxat.
Les dues estacions, malgrat no estar unides físicament, van sumar les seves instal·lacions, activitats i serveis l’any 2004, esdevenint una de les destinacions de neu i muntanya més completes dels Pirineus, amb 93 quilòmetres de pistes.
Cada estació manté la seva personalitat i característiques pròpies. Així, esquiadors i snowboarders, famílies i grups d’amics poden gaudir indiferentment de les pistes, activitats, instal·lacions i de la qualitat del servei al client.
Informació sobre l’estació
També és interessant el servei de càmera web d’aquesta pàgina, ja que et permet veure, a les imatges de les pestanyes inferiors, quina és la situació real en cadascun dels sectors de l’estació. Per consultar la previsió meteorològica, pots accedir directament a la pàgina web oficial de l’estació
Vallnord agrupa dues estacions d’esquí diferents: Pal Arinsal i Ordino Arcalís; per tant, uneix les pistes de les valls de la Massana i d’Ordino.
L’estació de Pal Arinsal està dividida, alhora, en dos sectors: el de Pal i el d’Arinsal. Disposa de 5 pistes d’eslàlom, 7 pistes verdes, 19 de blaves, 17 de vermelles i 4 de negres. Els dos sectors estan connectats per un telefèric, tot i que cadascun té accessos diferents. Pel que fa a Ordino Arcalís, on tot està centralitzat en un sol sector, disposa de 6 pistes d’eslàlom, 9 pistes verdes, 7 de blaves, 10 de vermelles i 2 de negres. Les dues estacions obren les portes a principis de desembre i donen per finalitzada la temporada a finals d’abril.
Forfet i servei de Vallnord
Pel que fa als tipus d’entrada i de paquets, Vallnord ofereix diverses opcions: Forfet Pal Arinsal, Forfet Ordino Arcalís i Forfait Vallnord. És a dir, un passi específic per a cada estació i un altre que permet a l’esquiador accedir a totes les estacions de Vallnord durant un mínim de dos dies. Lògicament, els preus varien segons l’edat de l’usuari i el nombre de dies, ja que hi ha descomptes per a nens i per períodes llargs. Una altra opció interessant és la dels paquets conjunts, amb els quals l’esquiador pot beneficiar-se de preus especials en altres serveis relacionats amb l’estació, principalment en allotjament (amb l’opció Forfet+Hotel).
Tots els sectors de Vallnord ofereixen una gran varietat de serveis als usuaris, com ara escoles en què s’imparteixen cursos per a tots els nivells i de durades diferents (des d’un dia o un cap de setmana fins a una temporada). I, per descomptat, tenen botigues de lloguer i venda de material. Pel que fa a l’oferta gastronòmica i d’oci, tots els recintes disposen de cafeteria restaurant amb terrassa, a més d’àrees infantils, guarderia, zones Wi-Fi i un programa complet d’activitats per als no esquiadors. Algunes de les propostes per als que no volen posar-se els esquís són rutes en moto de neu o un recorregut amb el telecabina de la Massana.
A més, l’estació et proposa un servei gratuït d’autobús de forma contínua que comunica els principals punts del Principat amb els peus de pista.
Restaurant Borda Xixerella borda amb cuina de proximitat, mediterrania i de muntanya.
