Borda Xixerella | Restaurant de cuina Andorrana, Mediterrània, Internacional i Espanyola

Casa Auvinyà és el celler situat a Sant Julià de Lòria, al sud del Principat d’Andorra, concretament al poble d’Auvinyà a 1.200 m d’altitud. Els seus ceps es troben en escarpades costes orientades a ponent.

La seva trajectòria dins la viticultura va començar el març de l’any 2005, quan el Ministeri d’agricultura del Principat acceptà la proposta del celler per desenvolupar un Pla de recerca sobre el cultiu de la vinya i l’elaboració de vi al Principat d’Andorra.

Els objectius de l’estudi eren:

Determinar les varietats de ceps adequades al tipus de sòl, la climatologia de muntanya i les particularitats de l’entorn;
Elaborar vins blancs i negres amb una qualitat equivalent a la d’altres vins pertanyents a zones d’ampli reconeixement en la producció de vins.
A partir dels resultats obtinguts, el celler de Casa Auvinyà va desenvolupar el seu projecte de producció de vins de qualitat respectant les exigències del terreny.

Avui, aquella proposta ja està esdevenint una realitat: Casa Auvinyà té 5.000 ceps plantats, entre varietats blanques i negres, amb una producció de 3.000 botelles entre els dos vins negres Evolució Pinot, Evolució Syrah i el vi blanc de neu, Imagine.

¿Qué diferencia un jamón ibérico de bellota de un jamón ibérico de cebo?

Entre un jamón ibérico de bellota y un jamón ibérico de cebo, existen muchas diferencias.

La diferencia básica entre un jamón de bellota y un jamón de cebo es básicamente la alimentación que recibe el cerdo ibérico durante su crianza. El jamón ibérico de bellota proviene de cerdos que han sido exclusivamente alimentados con bellotas y hierbas naturales hasta la matanza, mientras que uno de cebo se ha alimentado con pienso, leguminosas y cereales. Además, un jamón ibérico de bellota, proviene de cerdos que han vivido en la dehesa alimentándose de forma natural, mientras que los cerdos de los que provienen los jamones ibéricos de cebo no.

¿Cómo apreciar las diferencias a la hora de comprar? 

Ya a primera vista, hay algunos rasgos en las patas de jamón ibérico que pueden decirnos si se trata de un jamón ibérico de cebo o de bellota. Por ejemplo, las patas de bellota suelen ser algo más alargadas, ya que el cerdo ibérico puro suele poseer un esqueleto un poco más fino y unas patas sensiblemente más alargadas. Además, por otra parte, la pezuña también nos da pistas: en una pata de bellota, la pezuña suele estar más desgastada, debido a sus caminatas por la dehesa.

El secreto ibérico es una pieza que está en la parte interna del lomo junto a la maza de la paleta, entre el tocino, en lo que sería la axila del cerdo. En algunas zonas del sur se le denomina “lomito”. Es una carne que acumula grasa infiltrada en la masa muscular, creando un veteado blanco que le proporciona una textura y un sabor excepcional.

El secreto ibérico es un verdadero manjar, aunque su carne nunca se consideró de mucha calidad en Extremadura y Andalucía, a pesar de ser gustosa y de grasa bien infiltrada.

En la actualidad es una de las partes del cerdo más valoradas, y por lo tanto más caras. Más aun por lo escaso del producto, ya que de un cerdo grande apenas salen un par de piezas de reducido tamaño. El hecho de tal cambio en la apreciación de esta parte del cerdo se debe a que prestigiosos cocineros hayan reparado en ella y aseguren que el secreto es una de las mejores carnes del cerdo ibérico.

La mejor manera de cocinar el secreto ibérico es asándolo, a la parrilla o en barbacoa, simplemente añadiéndole sal gorda. No requiere de especias, en todo caso pimienta negra, romero fresco o tomillo. Es una carne que, al tener bastante grasa veteada e infiltrada en la pieza, resulta muy sabrosa y jugosa, por lo que requiere pocos añadidos.

«Lasagna» d’albergínies amb crema de tòfona negra. Les tòfones són conegudes i apreciades des de l’Edat Antiga pel seu profund aroma i el seu gran sabor, potencien qualsevol mena de plat senzill o més elaborat. Per cuinar amb tòfona se n’utilitza poca quantitat, així doncs el seu alt preu no ha de ser un inconvenient a l’hora de fer un bon plat a preu raonable. La trufa fresca es conserva 10 dies a la nevera, però vostè a casa seva la pot congelar i anar utilitzant al llarg de l’any per exhibir-la en delicades i exquisides receptes.

Sempre m’ha agradat el formatge de cabra. És molt suau i la combinació fred-calent a l’amanida és molt gustosa. També és important no abusar-ne. Amb un tall de formatge de cabra per persona en una amanida és més que suficient perquè si no t’embafa. Millor que en falti que no que en sobri perquè si no us en cansareu.

Per dinar i sopar. A la Borda Xixerella ens llevem cada dia de l’any ben aviat, per preparar els millors dinars al nostre Restaurant. També fem plats amb les receptes més especials de les nostres àvies, donant un toc de modernitat a la cuina més tradicional. Cuinem de forma casolana tots els productes de la terra i ens centrem especialment en la cuina Andorrana i Mediterrània, amb receptes tradicionals del nostre País, com el trinxat. Cada dinar o sopar a Borda Xixerella és especial. Procurem que cada visita al nostre restaurant sigui única i que pugueu gaudir de la cuina casolana en un ambient tranquil i acollidor, acompanyats per professionals del nostre equip que us rebran de forma càlida i familiar.

 

¿Por qué son tan especiales las Copas Riedel? ¿Cómo influye el diseño y la tecnología en la degustación de un buen vino? ¿Cómo puede haber copas para cierto varietal?

Todo entusiasta o conocedor sabe la importancia de la copa para disfrutar de un buen vino. Para degustar en nariz, el tamaño del cuello es fundamental; en boca, la porosidad del cristal ayuda a la oxigenación y la forma conduce el vino a la sección de la lengua que mejor la va a apreciar. Para el uso, la resistencia del cristal asegura mayor durabilidad. 

Borda Xixerella cuida todos los detalles, desde las copas a las sillas, buscando la comodidad y la calidad en todo lo que usamos en nuestro Restaurante.

Plats típics de la parròquia d’Andorra la Vella, segons el Govern andorrà, són l’all-i-oli de codony, l’ànec amb pera d’hivern, el cabrit al forn amb picada de fruits secs, civet de porc fer, la coca masegada, l’escarola amb pedrers d’ànec confitat i bolets, l’escudella de pagès o barrejada, els espinacs amb panses i pinyons, la melmelada de móres, les murgues farcides amb carn de porc, i el més conegut i preuat, la truita de riu a l’andorrana; per a beure, el vi calent i cremat; alguns dels plats són ben habituals a comarques de muntanya de Catalunya, com el trinxat, els caragols a la llauna, l’arròs amb bolets, brossat i l’arròs de muntanya.

De la parròquia de Canillo és típica l’amanida de xicoies.

Altres plats típics d’Andorra en general són el conill amb tomàquet i el xai rostit.