Chuletón Gallego madurado – La calidad de la carne de vaca gallega es famosa

La calidad de la carne de vaca gallega es famosa en toda España, pero hasta no hace mucho los gallegos nos decantábamos sobre todo por comerla de ternera. Mientras tanto, los asadores vascos recorrían cientos de kilómetros y acudían a los mataderos de Lugo frotándose las manos para llevarse los chuleteros de vaca vieja y madurarlos en Euskadi. Ajenos a lo que nos estábamos perdiendo, en Galicia comíamos contentos nuestra famosa e incomparable ternera joven, y en los grandes templos de la carne del País Vasco servían chuletón de vaca vieja gallega, con su procedencia bien indicada en la carta.

El Asador Etxebarri de Atxondo (Vizcaya) ha sido elegido tercer mejor restaurante del mundo y culmina su menú degustación con una chuleta de vaca vieja gallega. Está considerado el mejor chuletón de España.

Las cosas han cambiado en los últimos años y en Galicia el chuletón de vaca vieja se está poniendo cada vez más de moda: los restaurantes comienzan a saber comprarlo, madurarlo y cocinarlo, y los clientes a valorarlo. 

Chuletón gallego madurado - La calidad de la carne de vaca gallega es famosa en toda España y en andorra - Está considerado el mejor chuletón de Andorra

Gràcies per la seva visita a la nostra Borda Xixerella Sr. Joan Martínez Benazet

Gràcies per la seva visita a la nostra Borda Xixerella. Joan Martínez Benazet. Ministre de Salut del Govern d’Andorra, llicenciat en medicina i cirurgia i té una dilatada experiència com a especialista en pneumologia. Volem agrair la seva feina en aquest període tan complicat en l’àmbit sanitari, benvingut a casa seva.

Gràcies per la seva visita a la nostra Borda Xixerella. Joan Martínez Benazet. Ministre de Salut del Govern d'Andorra, llicenciat en medicina i cirurgia i té una dilatada experiència com a especialista en pneumologia. Volem agrair la seva feina en aquest període tan complicat en l'àmbit sanitari, benvingut a casa seva.

Omaha Greater Beef Black Angus from NEBRASKA

Omaha Greater Beef Angus beef from NEBRASKA bestiar boví del més bo del món i d’alta qualitat importat dels Estats Units. Carn de vedella única i exclusiva.

AMANIDA de XICOIES

La xicoia és una planta coneguda amb una munió de noms diferents depenent de la contrada, com ara pixallits, dent de lleó, apagallums, bufallums, coscollera, lletsó d’ase, pixacà, queixals de vella, cama roja, llumenetes, lletissó de ruc o xicoira de burro. Originària de les zones temperades d’Euràsia, ha esdevingut una espècie comuna arreu d’Europa i molt apreciada culinàriament. És resistent i creix als vorals de camins, els marges dels boscos i també a prats, erms i camps.

A Andorra i a les contrades veïnes del Pirineu català es cull bàsicament per fer-ne amanida. A casa nostra, és el plat típic de la parròquia de Canillo, encara que la podràs degustar en restaurants i bordes tradicionals de tota la nostra geografia.

Arribada la primavera, quan es fonen les neus i comencen a aparèixer les primeres plantes, és el moment ideal per a collir xicoies. De fet, encara que a casa nostra no sigui el cas, la planta sencera és comestible. Les arrels, que són amargues, es poden menjar crues o bullides, d’aperitiu o acompanyament. Als països eslaus, les poncelles es mengen i es conserven amb vinagre; o en sal, com a Sicília. I a Occitània es fregeixen amb oli d’oliva per fer-ne una truita. Les seves flors (margarides grogues, que aquí anomenem pixallits), per la seva part, són la base de diferents licors, en diverses àrees agrícoles europees.

A més de ser comestible i com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una herba, la xicoia també té propietats terapèutiques, i s’ha usat com a planta medicinal des de l’antiguitat. En aquest àmbit és més coneguda com a dent de lleó. Baixa en greixos, proteïnes i calories, aporta vitamines com la provitamina A, vitamina B1, B2, C i E; a més de sals minerals com ara calci, sodi, potassi, fòsfor, magnesi i ferro, entre d’altres.

https://visitandorra.com/ca/productes-autoctons/receptes-d-andorra/amanida-de-xicoies/

La xicoia és una planta coneguda amb una munió de noms diferents depenent de la contrada, com ara pixallits, dent de lleó, apagallums, bufallums, coscollera, lletsó d’ase, pixacà, queixals de vella, cama roja, llumenetes, lletissó de ruc o xicoira de burro. Originària de les zones temperades d’Euràsia, ha esdevingut una espècie comuna arreu d’Europa i molt apreciada culinàriament. És resistent i creix als vorals de camins, els marges dels boscos i també a prats, erms i camps. A Andorra i a les contrades veïnes del Pirineu català es cull bàsicament per fer-ne amanida. A casa nostra, és el plat típic de la parròquia de Canillo, encara que la podràs degustar en restaurants i bordes tradicionals de tota la nostra geografia. Arribada la primavera, quan es fonen les neus i comencen a aparèixer les primeres plantes, és el moment ideal per a collir xicoies. De fet, encara que a casa nostra no sigui el cas, la planta sencera és comestible. Les arrels, que són amargues, es poden menjar crues o bullides, d’aperitiu o acompanyament. Als països eslaus, les poncelles es mengen i es conserven amb vinagre; o en sal, com a Sicília. I a Occitània es fregeixen amb oli d’oliva per fer-ne una truita. Les seves flors (margarides grogues, que aquí anomenem pixallits), per la seva part, són la base de diferents licors, en diverses àrees agrícoles europees. A més de ser comestible i com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una herba, la xicoia també té propietats terapèutiques, i s’ha usat com a planta medicinal des de l'antiguitat. En aquest àmbit és més coneguda com a dent de lleó. Baixa en greixos, proteïnes i calories, aporta vitamines com la provitamina A, vitamina B1, B2, C i E; a més de sals minerals com ara calci, sodi, potassi, fòsfor, magnesi i ferro, entre d’altres.

Ànec a la catalana i fruita confitada

Ànec a la catalana i fruita confitada.

Ànec a la catalana i fruita confitada

Talleu l’ànec a quarters i salpebreu-lo. Deixeu-lo coure 30 min. Retireu l’ànec del forn i reserveu-lo sense el greix que haurà anat deixant.
Del greix sobrant, reserveu-ne tres cullerades i sofregiu-ho amb les cebes fins que siguin transparents. Afegiu-hi els tomàquets ratllats, les pomes pelades i tallades a daus i la meitat de les prunes. Quan el sofregit estigui daurat, afegiu-hi una copa del vi sobrant de bullir les peres i una cullerada de farina, i, quan sigui cuita, ruixeu-ho tot amb dos cullerots de brou i deixeu-ho al foc 5 min més. Passeu-ho tot pel passapuré i torneu-ho a posar a la cassola juntament amb l’ànec. Deixeu-ho coure durant 1 h a 180 °C fins que l’ànec quedi tendre.
Els últims 10 min afegiu-hi les fruites confitades, els pinyons, les panses i la resta de prunes, que haureu escaldat amb aigua bullent. Poseu-hi també les dues cullerades de mel i la branca de canyella. Acabeu-ho amb una picada d’ametlles, pinyons i carquinyolis.

Restaurant de cuina Andorrana | Reserves T.+376749517

BORDA XIXERELLA RESTAURANT – AQUEST DIVENDRES DIA 11 DE JUNY – OBRIM – JA POTS RESERVAR LA TEVA TAULA AL WHATSAPP +376841100

Moltes gràcies al Comú de la Massana per al nou pas de vianants que ha posat a l’accés entre la Borda Xixerella i el nostre pàrquing

Moltes gràcies al Comú de la Massana per al nou pas de vianants que ha posat a l'accés entre la Borda Xixerella i el nostre pàrquing

Moltes gràcies al Comú de la Massana per al nou pas de vianants que ha posat a l’accés entre la Borda Xixerella i el nostre pàrquing.

Nosaltres i tots els nostres clients ho agraïm molt, per la millora en la seguretat que significa per a tots nosaltres. 

Moltes gràcies al Comú de la Massana per al nou pas de vianants que ha posat a l'accés entre la Borda Xixerella i el nostre pàrquing

El rei dels bolets primaverals segons el meu parer és la múrgola – Múrgoles a la crema

El rei dels bolets primaverals segons el meu parer, per davant del moixernó, una altra delícia de la qual potser en parlarem en un altre moment. Com amb tants d’altres productes, m’agrada cuinar la múrgola el mínim possible i acompanyar-la d’ingredients que la ressaltin i la potenciïn, com per exemple la crema de llet i les escalunyes, ingredients de la recepta que ens ocupa. Si anem a collir múrgoles o en trobeu al mercat (assegureu-vos, primer, que són dels nostres boscos, doncs en venen algunes de fora que no són tan saboroses), proveu de preparar-les com nosaltres o visitar-nos a la Borda Xixerella i ja veureu com us en llepareu els dits.

El rei dels bolets primaverals segons el meu parer, per davant del moixernó, una altra delícia de la qual potser en parlarem en un altre moment. Com amb tants d’altres productes, m’agrada cuinar la múrgola el mínim possible i acompanyar-la d’ingredients que la ressaltin i la potenciïn, com per exemple la crema de llet i les escalunyes, ingredients de la recepta que ens ocupa. Si anem a collir múrgoles o en trobeu al mercat (assegureu-vos, primer, que són dels nostres boscos, doncs en venen algunes de fora que no són tan saboroses), proveu de preparar-les com nosaltres o visitar-nos a la Borda Xixerella i ja veureu com us en llepareu els dits.

 

error

Enjoy this blog? Please spread the word :)