Borda Xixerella | Restaurant de cuina Andorrana, Mediterrània, Internacional i Espanyola

Son restaurantes de cocina tradicional andorrana; hace años, se usaban para guardar los caballos, las ovejas y las vacas. Pocos se acuerdan de aquella época… quizá alguna abuela ya mayor de más de 80 años, los recuerdos ajenos y las piedras con las que estos caserones se construyeron; las bordas, en las afueras de los pueblos.

En la planta baja estaba el establo; arriba, se almacenaban los aperos, el heno, el grano. Las más antiguas datan del siglo XVI. Cuando en el Principado de Andorra dejaron de ganarse el pan con la agricultura y el ganado, estas Bordas se abandonaron, y hasta el boom turístico e inmobiliario, no se rehabilitaron como Restaurantes de comida típica Andorrana. En el comedor de abajo todavía se conservan los abrevaderos de los animales como decoración, y donde «Las llars de foc» originales siguen dando calor. Borda Xixerella es una de las bordas más auténticas del país y los platos hacemos y recomendamos sirven para recuperar los sabores de un pasado con platos humilde pero contundentes de la Andorra de hace más  de 50 años.

El silenci blanc et captivarà. Les possibilitats de diversió a la Massana són infinites. A l´hivern, la gran protagonista és la neu.

L’escalfor de l’escudella ha omplert avui bona part del país amb el repartiment de milers de racions elaborades a les fogaines de la Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per complir amb la tradició de Sant Antoni. Amb regust especial a la capital on la s’ha elaborat el plat per arribar al mig segle d’història que la confraria ha celebrat amb un homenatge a tots els ex escudellaires i autoritats que han contribuït a mantenir viva la tradició. 
A la Massana, tres fileres de cua han omplert la plaça de les Fontetes amb gent esperant torn per poder gaudir d’una ració. El cap dels escudellaires, Josep Maria Troguet, ha explicat que aquest any s’ha decidit organitzar un grup de responsabilitat amb 20 cuiners professionals com Carles Flinch o Ramon Sasplugas, entre d’altres, que s’encarreguen d’estar pendents de les cinc olles que s’abasteixen amb 150 litres d’aigua cadascuna i les escudelles desgreixades. Tanmateix, els celíacs també han pogut menjar escudella gràcies a una olla dedicada exclusivament als intolerants al gluten.

Les postres al Restaurant Borda Xixerella a la carretera de Pal, són fetes a casa, podeu gaudir del flam de mató, flam d’ou i el nostre pastís de formatge exquisit amb la confitura també feta per al nostre cheff.

A la Borda Xixerella gairebé tothom demana postres, perquè no hi ha res millor després de gaudir d’un bon sopar degustar aquests postres casolans. 

La fideuà, peculiar adaptació de la paella que substitueix l’arròs per fideus, és un plat mariner originari de les costes de la Comunitat Valenciana i actualment continua essent un dels aliments més típics d’aquesta regió, juntament amb la paella. Però també és un dels principals plats de Catalunya, i també és indispensable a la gastronomia balear. Encara que sembli obvi que a Andorra per la quantitat de viatgers catalans que tenim, hauríem de tenir molts Restaurants amb una bona fideua, no n’hi ha molts que siguin dignes de ser recomanats.

Borda Xixerella és un dels restaurants on menjar fideuada a Andorra. Segurament que en trobarem d’altres a Andorra per Vallnord o per Grandvalira, ara bé no és fàcil, així que si voleu provar un plat de cuina marinera en plena muntanya i molt a prop de les Pistes d’esquí de Pal Arinsal, heu de venir a Restaurant Borda Xixerella Andorra on trobareu una de les millors fideuas marineres de la zona.

Reserva tu mesa en el restaurante Borda Xixerella en Andorra, muy cerca de Pal Arinsal en Vallnord, carretera de Pal anant cap al Coll de la Botella

Caldo gallego, lacón con grelos, marisco, filloas… Podría pensarse que, a priori, muchos de los alimentos habituales de la dieta que se consume en Galicia y en el norte de Portugal no se consideran saludables. Sin embargo, el proyecto Galiat, premiado por la AECOSAN, adelanta un prometedor estudio científico cuyos datos preliminares apuntan que la denominada dieta atlántica consigue reducir la grasa y el colesterol.

Dirigido por la doctora María del Mar Calvo, facultativa especialista en análisis clínicos del Hospital Clínico de Santiago de Compostela, explica que esta dieta se basa en hortalizas, verduras y legumbres locales complementadas por frutas, pescados y crustáceos, con consumo moderado de carne de ternera, de cerdo y huevos. Se diferencia de la meditérranea, difundida ya por todo el mundo, en el consumo diario de lácteos y los mariscos, y comparte con ella las hortalizas, el aceite de oliva y las verduras.

La iniciativa del ensayo clínico surgió por un trabajo de la delegación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en Pontevedra, que investigaba moléculas funcionales en productos autóctonos gallegos como las berzas, los grelos, las nabizas, los mirabeles (una variedad de ciruela), distintos tipos de vino, queso típico gallego, las habas o mejillones de la ría.

Sí, una macedònia de fruites, també és una recepta tradicional.
Com feu tots vosaltres, a l’estiu, a les macedònies hi poso tota mena de fruita (pinya, meló, síndria, kiwi, préssec… Etc.) però en aquesta concreta d’avui he volgut representar la macedònia per excel·lència, la que només dur maduixa, plàtan, poma, pera, taronja i un litxi com a decoració.
I res més.
És la recepta número 646 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sempre entra bé una macedònia de fruita, tinguis l’edat que tinguis i sigui el dia que sigui.
A mi la fruita m’agrada molt però penso que n’hauríem de menjar més.

La Carxofa als Països Catalans és molt conreada a l’horta del delta del Llobregat, a la vora de Barcelona, al Maresme, al delta de l’Ebre, a Benicarló (amb D.O.) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia on hi ha una varietat amb espines molt coneguda i apreciada que es produeix a Sardenya, però no és gaire coneguda mundialment. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença.
Les carxofes es poden menjar crues o cuites depenent del gust i de la zona. Poden ser el plat central o es poden servir com a acompanyament. A la brasa o al forn són les maneres més senzilles de preparar aquesta hortalissa, car conserven tot el gust. Igualment són molt bones simplement bullides o al vapor amb un raig d’oli d’oliva, allioli o salsa vinagreta segons els gustos.
De formes més elaborades es preparen fregides, arrebossades o no, per acompanyar altres plats, carns o peixos. Són molt apreciades també com a ingredient d’arrossos i estofats o truita.

Mira quina pinta té el nostre brownie casolà. És una delícia que pots menjar-te després de les costelles de corder fetes a la brasa de llenya d’alzina. Nyam!