La Carxofa als Països Catalans és molt conreada a l’horta del delta del Llobregat, a la vora de Barcelona, al Maresme, al delta de l’Ebre, a Benicarló (amb D.O.) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia on hi ha una varietat amb espines molt coneguda i apreciada que es produeix a Sardenya, però no és gaire coneguda mundialment. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença.
Les carxofes es poden menjar crues o cuites depenent del gust i de la zona. Poden ser el plat central o es poden servir com a acompanyament. A la brasa o al forn són les maneres més senzilles de preparar aquesta hortalissa, car conserven tot el gust. Igualment són molt bones simplement bullides o al vapor amb un raig d’oli d’oliva, allioli o salsa vinagreta segons els gustos.
De formes més elaborades es preparen fregides, arrebossades o no, per acompanyar altres plats, carns o peixos. Són molt apreciades també com a ingredient d’arrossos i estofats o truita.
Autor: BORDA-XIXERELLA
Mira quina pinta té el nostre brownie casolà
Mira quina pinta té el nostre brownie casolà. És una delícia que pots menjar-te després de les costelles de corder fetes a la brasa de llenya d’alzina. Nyam!
A Borda Xixerella Restaurant fem la cua de bou guisada amb patates fregides a casa
A Borda Xixerella Restaurant fem la cua de bou guisada amb patates fregides a casa. La cua de bou és una part de l’animal amb escassa part carnosa però és deliciosa per a estofats i guisats.
La cua de bou es caracteritza pel seu gust intens i el seu aroma. És una carn gelatinosa i molt saborosa.
És un aliment molt sa i equilibrat. Les seves propietats nutritives són molt remarcables. Hi destaca la gran quantitat de proteïnes i vitamines, sobretot del grup B i els minerals com el fòsfor, el ferro i la calç.
Vallnord és Pura Experiència. Aquest hivern, vina a gaudir amb nosaltres
La cuina andorrana t’apropa a les aromes i els sabors de muntanya
La cuina andorrana t’apropa sens dubte a les aromes i els sabors de muntanya. Prova els productes de temporada que només podràs degustar en un moment concret de l’any, com ara els bolets, les verdures d’hivern, els embotits, etc.
Primer, però, t’explicarem quins són els plats andorrans més tradicionals:
L’escudella és un plat de cullera fet a base de verdures de temporada i carn de porc. Un plat tradicional que sol servir-se a l’hivern i en actes populars. Durant el Nadal, la pots degustar amb pasta en un plat que anomenem sopa de galets o sopa grossa.
El trinxat de muntanya és un plat tradicional dels Pirineus fet a base de col d’hivern, patata, alls i cansalada.
Els canelons a l’andorrana són una variant de la recepta catalana que barreja carn de xai, porc i gallina en uns rotlles de pasta que s’acompanyen amb beixamel.
La carn de caça s’integra en uns plats que trobaràs a l’inici de la temporada de caça, com ara el civet de llebre o senglar. Generalment, se serveix en estofat amb verdures i bolets. I, amb l’arribada de la temporada de pesca, podràs degustar la truita a l’andorrana, saltada amb ametlles i pernil.
El bacallà solia ser un plat principal, com ara els arengs o el congre, peixos que arribaven a les zones de muntanya gràcies a la seva conservació a base de sal. Avui pots degustar el bacallà gratinat amb allioli, que és la forma més tradicional de menjar-lo.
“Sèpia amb mandonguilles” també es podria dir “Mandonguilles amb sèpia”.
El d’avui és un plat típic de mar i muntanya “Sèpia amb mandonguilles” també es podria dir “Mandonguilles amb sèpia”. Aquesta és una barreja de peix i carn, molt típica a la nostra cuina des d’antic, i una aportació màgica a la gastronomia de la cuina catalana, sense dubte.
El d’avui és un plat típic de mar i muntanya “Sèpia amb mandonguilles” també es podria dir “Mandonguilles amb sèpia”. Aquesta és una barreja de peix i carn, molt típica a la nostra cuina des d’antic, i una aportació màgica a la gastronomia de la cuina catalana, sense dubte.
De les mandonguilles ja es parla al llibre d’Apici en els receptaris medievals catalans.
La sèpia és un producte molt estimat per la cuina de Catalana, estofada, a la planxa, fregida amb all i julivert, amb arròs, estofada amb cua de bou i sèpia ofegada amb ceba i vi blanc. Aquest últim plat era típic de restaurants i fondes de Barcelona, tal com ens explica el genial Vázquez Montalvan, parlant del seu restaurant favorit Casa Leopoldo, al barri del Raval.
Nosaltres seguim les receptes de les nostres àvies Andorranes i Catalanes; a l’hora de fer les mandonguilles, la carn l’amanim amb els alls, el julivert, la sal i el pebre el dia abans, i ho deixem tota la nit a la nevera. L’endemà afegim el pa remullat amb llet i els ous.
Les nostres mandonguilles les fem grosses, no m’agraden les mandonguilles petites, ja que per mi queden seques de dintre.
Com fer un bon arròs de muntanya a la Borda Xixerella Restaurant el fem
L’arròs és un ingredient universal que permet múltiples formats, i tots boníssims! T’expliquem com fer un bon arròs de muntanya:
Ingredients (per a 6 persones)
6 tasses d’arròs
14 tasses d’aigua o brou
½ conill
½ pollastre
¼ de kg de costella de porc
200 g de pèsols
100 g de carreroles seques
2 cebes
4 tomàquets
4 alls
2 fulles de llorer
1 pebrot verd
1 ramat de julivert
Oli, sal i pebre negre
Preparació:
En una cassola de fang amb oli, enrossiu-hi totes les carns tallades a trossos i salpebrades
Afegiu-hi la ceba tallada fina, dos alls picats i deixeu-ho coure lentament fins que la ceba sigui ben daurada. Tot seguit, afegiu-hi el pebrot tallat a daus petits, el tomàquet ratllat, les fulles de llorer i un pols de sal i pebre. Deixeu-ho coure lentament, anant-ho remenant de tant en tant fins que obtingueu un sofregit molt concentrat.
Tireu-hi l’arròs i feu-li donar uns tombs; tot seguit mulleu-ho amb l’aigua o brou bullent I afegiu-hi els pèsols i deixeu-ho coure uns 15 minuts aproximadament.
Uns 5 minuts abans de treure’l del foc, tireu-hi la picada d’all i julivert.
Cal que tingueu present que la cassola de fang, un cop apartada del foc, segueix la cocció durant uns minuts.
Risotto de setas – Borda Xixerella
En invierno y en verano, los arroces cobran protagonismo. De las múltiples formas en las que puede cocinarse, la paella es la protagonista de estos meses, tanto en la costa como en el interior. Pero si no se tiene mucho tiempo y se quiere probar algo diferente, una buena opción es elaborar un buen risotto de setas, la forma más común de cocinar el arroz en Italia.
Borda Xixerella os recomienda la ESCUELA DE ESQUÍ y SNOWBOARD de la estación de Vallnord – Pal
ESCUELA DE ESQUÍ Y SNOWBOARD La estación de Vallnord – Pal Arinsal dispone de dos escuelas de esquí alpino y snowboard, una en Pal y otra en Arinsal. Más de 200 monitores titulados y multilingües imparten las clases según las modalidades y los niveles de los esquiadores, desde un debutante que no se ha puesto nunca unos esquíes hasta un experto que quiere mejorar la técnica o conocer y disfrutar de todos los rincones de la estación con profundidad. Las clases pueden ser inidividuales o colectivas según las necesidades y el perfil del los clientes. ESCOLA ESQUI PAL ARINSAL ANDORRA[/caption]
Cosas que se pueden hacer en Pal antes o después de comer en Borda Xixerella
Sant Climent de Pal, también conocida en castellano como iglesia de San Clemente, es una auténtica joya del arte románico en Andorra. Está situada en Pal, en la parroquia de La Massana, y es una de las construcciones más antiguas que se pueden apreciar en el país. En su interior y en su exterior se conservan elementos de gran valor artístico, de finales del siglo XI y fechas posteriores. Además, los amantes de este estilo medieval pueden completar la visita de este templo con otra al Centro de Interpretación Andorra Románica, situado muy cerca de la iglesia. En esta página te ofrecemos la información que necesitas para conocer mejor ambos espacios de interés.
Sant Climent de Pal, una construcción histórica
Esta iglesia supone una construcción de importancia histórica, pues se considera uno de los templos más antiguos que se conservan actualmente en Andorra. Su edificación se remonta a finales del siglo XI o principios del siglo XII, aunque también ha experimentado modificaciones y ampliaciones en periodos más recientes. En cualquier caso, el conjunto arquitectónico conserva elementos muy singulares del proyecto original. Por ejemplo, su torre campanario, de estilo lombardo y tres alturas. Llaman la atención sus ventanas geminadas con arcos de medio punto, sobre todo las del último piso, pues son el único ejemplo de ventanas geminadas dobles en Andorra. Los muros de su nave, que es de planta rectangular, son en gran parte del periodo románico original.