Gràcies, amics Un dia de Borda Xixerella i neu @carlessanstricicle amb el seu bon amic @carles5puyol . Sempre de bon humor! #amigos #familia #risas #humor.
Carles Sans Padrós (Badalona, 5 de juliol de 1955) actor, director i articulista català i espanyol. És membre fundador juntament amb Paco Mir i Joan Gràcia de la companyia de teatre gestual Tricicle.
A més de la seva faceta com a actor ha dirigit diversos curtmetratges, dos dels quals («Qui mal anda mal acaba» i «David») han estat nominats als premis Goya de l’Acadèmia de Cine Español.
Com a director teatral ha dirigit i adaptat la pel·lícula de Fernando León d’Aranoa Família i l’òpera El Barber de Sevilla (per a públic infantil) produïda pel Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 2008, juntament amb els seus companys de Tricicle, va posar en escena el musical “Spamalot” de Monty Python i més recentment, “Forever Young”, una comèdia musical.
L’any 2010 va escriure, juntament amb la periodista Anna Llauradó, la novel·la Cita a dos editada per Seix Barral i basada en les primeres cites entre homes i dones. El 2010 va rebre juntament amb els seus companys de Tricicle la Medalla d’Or de les Belles Arts.
Escriu articles d’Opinió a El Periódico de Catalunya, el diari Sport i el diari digital “Tendencias Hoy”.
Carles Sans 17 de novembre va presentar al Teatre Borras ‘Per fi sol!’, el seu primer espectacle en solitari després de l’adéu del Tricicle.
“Després de tants anys, rebento a parlar”, bromeja l’actor sobre aquest monòleg. Dirigit per José Corbacho, el còmic explica dalt de l’escenari tota mena d’anècdotes personals, moltes relacionades amb la història del grup teatral amb què ha conviscut 40 anys.
El públic del Tricicle connectarà amb l’espectacle, assegura, no només per l’interès de conèixer aquests detalls sinó perquè reconeixeran la gestualitat de Sans en la narració. I és que l’actor no ha volgut passar de l’espectacle teatral al stand up comedy, i basteix la narració amb personatges, situacions i escenografia. A ‘Per fi Sol!’ Carles Sans detalla els secrets (no “morbosos”) de la seva excompanyia.
Sans ho reitera: “Des de l’escenari deixo molt clar que trobo a faltar els col·legues
